La sortida d’una regata de 100 milles nàutiques sempre s’envolta de misticisme i, si el mar està brau, pren aires de catarsi, els tripulants saben que quan toquin terra seran una mica més purs, més savis i més lleugers. El passat 10 de setembre, a les 15:35 hores, el Club de Mar Port Olímpic acomiadava una flota disposada a enfrontar-se a una travessa de fons nocturna en la que el mar va dictar sentència, però el sistema de mesurament ORC va executar el veredicte.
Sortint amb el primer ris, la tarda es presentava juganera
El preludi d’aquesta gran aventura va tenir lloc a la Sala Mestral, gentilment cedida per la direcció del Port Olímpic (BSM). Allà es va celebrar la xerrada de tripulacions que va comptar amb un lluït pica-pica en el que els regatistes, entre mossegada i mossegada, rutes i mirades de reüll al windy, comentaven i callaven amb emoció i respecte el gran repte estratègic que tenien per davant.
La Teresa Ríos, Comodor del CMPO, explicant el límit de les 12 milles
La sortida davant del litoral barceloní va ser el preludi perfecte de la duresa que s’acostava: una línia de sortida ampla i, alhora, atapeïda al centre, amb un vent franc de 15 nusos i una incòmoda onada curta que feia treballar rodes i canyes per suavitzar el cops de tancó. Des d’aquell primer xiulet i fins ben entrada la nit, vent i onades a la galta. Els tàctics van haver de clavar colzes, en un exercici de cenyida exigent, en el que cada virada es pagava amb fatiga. I a les guàrdies, “Per fora hi ha més vent!”, “No deixem encara aquest bordo, que és el bo!”, “Els del sota ja han virat!”. De moment, els grans al davant, però tota la flota encara es mantenia mínimament compactada i intercanviant posicions.
El Saxo cenyint, blau lliscant entre blaus
Digerit aquest menú inicial d’un sol plat picantó, la regata va fer un gir radical i, a mesura que l’onada anava baixant, va esdevenir un festival de velocitat pura on els autèntics llebrers de la flota van agafar el protagonisme en temps real. El cronista britànic Bob Fisher hauria gaudit veient la cavalcada del Wharf Rat (J 105) de l’Escola Neptuno. El monotip, ballant amb una agilitat insultant sobre les onades, caçant aquí, amollant allà, passat el WP5 es va desempallegar dels companys de nit i abans que ningú i va obrir un forat que esdevindria insalvable, tot i l’enclamada final, creuant la línia de meta en una brillant primera posició en temps real amb un registre de 23 hores, 21 minuts i 43 segons.
El Wharf Rat preparant la fugida
Darrere seu, en un duel de David i Goliat, el potent Bimba (Bavaria 46) lliurava una batalla aferrissada contra el Coketo 2 (First 31.7). La tripulació del Coketo, a 2, va brodar la tàctica, busant l’interior en el moment clau -i no abans- per imposar-se al gegant de la flota, creuant la meta com a segon vaixell en temps real (23h 33m 48s), espectacular! La pregunta és: com havia arribat el Coketo tan endavant, si a la nit estava amb el Saxo i el Caliu? la resposta: encertant la bordada, navegant de nassos.
El Bimba va entrar en una brillant tercera posició real, per tot just quatre minuts de diferència (23h 29m 53s). En qualsevol crònica convencional, la glòria s’hauria repartit exclusivament entre el triplet de cap. Però la vela científica de l’ORC aguaitava en la foscor.
L’elegant Bimba, des del Wharf Rat, marcant distància
Mentre els líders en temps real ja es defensaven a la línia d’arribada, el Saxo (X 302) va començar a dibuixar la seva obra mestra. Enfilant el tram final, la tripulació a 2 del petit X 302 va donar una autèntica lliçó de pilotatge i tàctica amb l’espinnàquer. Amb una finor mística a l’estil Tabarly, van saber encalçar les darreres boies i van prendre una decisió estratègica que capgiraria les travesses: forçar l’espi a la popa rodona, per vorejar el Delta de l’Ebre per la banda de dins, sacrificant una mica velocitat, però guanyant moltes milles: jugada mestra, sí, però només si la saps fer.
Passant el Far de Tortosa, després d’un match race de 10 hores
Abans del WP5, el Saxo -que havia arribat al darrer moment a l’encalmada del Delta- ja havia deixat completament enrere El Caliu (Dehler 34); i abans del WP4 el veloç Embolic-U (Dufour 34). Però el vertader cop de teatre es jugava contra el cronòmetre del líder provisional: el Saxo va començar a volar de popa, acostant-se tant i de manera tan temible al Coketo 2 en temps real, que va acabar devorant la seva distància. Quan el Saxo va creuar la meta a les 15:25, la calculadora de l’ORC va dictar sentència: un cop aplicat el rating, el Saxo guanyava la regata per un estretíssim marge de 5 minuts en temps compensat, arrabassant-li la victòria a un Coketo 2 que ja acariciava el títol.
Els 1rs classificats Pol Fernàndez i Ana Rosa Ieno -les ànimes del Saxo- el President del CMPO Luis Antonio Salvadores i la Comodoro, Teresa Ríos. Els trofeus tenen un cert magnetisme cap als campions.
Els més suspicaços van pensar que potser s’hauria de passar el nom de la regata al plural: Les Polars; ja que el misteriós sistema de ràting va determinar fins i tot que el Caliu (Dehler 34), que no havia llençat la tovallola, però que havia arribat l’últim a 20 minuts de l’Embolic, s’endugués el premi al 3r classificat!
Aquest mateix escenari de desgast va deixar relats de pur coratge. El Suhail (Malbec 360) de Masnavega, que fins passada la Sierra estava signant una navegació impecable a sobrevent, va patir un revés crític en trencar el backstay. El seu patró va optar per una decisió d’alta mar: desviar-se d’emergència cap a Port Ginesta per efectuar la reparació. Allà, pujant al màstil entre les ràfegues, van solucionar l’avaria i van tornar a l’aigua. El que va venir després va ser una lliçó magistral de navegació, recuperant tot el temps perdut amb una velocitat endimoniada.
Per la seva banda, el Think Fast (First 36.7) de Business Yacht va protagonitzar l’odissea de la matinada. Després de descarregar totalment les seves bateries, el vaixell es va quedar només amb les llums de navgecació. Van intentar buscar refugi a l’Hospitalet de l’Infant, però les condicions van empènyer la tripulació a continuar fins a Sant Carles de la Ràpita. La seva arribada es va convertir en una classe de resistència i tècnica nàutica, executant una maniobra d’amarrament a les fosques i estrictament a vela, que passarà a la història de la regata. A més, tot i que no el va poder recollir durant la gala, El Think Fast va guanyar, de llarg, el Trofeu El que més temps ha navegat.
Mentre la resta menjava mandonguilles
Finalment cal posar de relleu la perícia i valentia del patró de El Deneb (Jeanneau Sun Odyssey 42i) de l’Escola Port, que va fer el recorregut de la regata sense competir, però oferint als seus valents tripulants -treballadors de BSM convidats- l’oportunitat de viure la intensitat d’una regata amb totes les lletres.
Després de la duresa del temporal i de les nits en vetlla, l’arribada a destí va ser el millor dels bàlsams. Els navegants, extenuats però feliços, van trobar el seu oasi particular a les instal·lacions de Sant Carles Marina. Allà van poder banyar-se, treure’s el salobre del cos i descansar a la piscina, en una estampa de relaxació absoluta on es barrejaven les rialles amb el repòs merescut de tota la flota.
El premi dels herois, entregat per La Cuinetta i Distribuciones Balaguer
L’entrega de premis, conduïda també per -l’avui ja- President del Club de Mar Port Olímpic, Luis Antonio Salvadores i la Comodoro, la Teresa Ríos, va tenir lloc en una sala a tocar de la piscina. L’acte va estar acompanyat per un càtering excel·lent, completíssim, signat per “LaCuinetta”, que va servir per segellar la germanor de la regata, mentre brindava amb les begudes subministrades eficientment per Distribuciones Balaguer.
El somriure del Coketo 2, recollint el trofeu de 2n Classificat
La tripulació del El Caliu, el 3r classificat , més feliç que cansada
El mar pot ser un jutge implacable, però el Delta sempre ofereix pau d’esperit. Un èxit organitzatiu i esportiu d’aquest calibre no hauria estat possible sense el treball silent i tenaç des de terra; per això, cal fer esment del Xavi, el contramestre de La Ràpita que va donar suport en tot moment des de 200 km i la Montserrat Manent, Secretària del CMPO, per la seva valuosa col·laboració.
El descans dels herois
L’endemà, el Bimba i el Suhail van posar la cirereta perfecta a la travessa fondejant davant de l’emblemàtic Musclarium. Allà, entre la calma de la badia dels Alfacs i tastant els musclos i les ostres de la zona, es va acomiadar LaPoLaR 2026. Una regata en la que es va patir de valent, es va navegar millor i es va recordar que la vela, abans de res, és l’art de viure el mar.