Diumenge, 9 de novembre, es va disputar la desena i penúltima prova de la Lliga CMPO, en una jornada marcada pels canvis de vent i una gran participació de la flota amb 28 embarcacions inscrites.

La previsió meteorològica anunciava un matí de terral, que havia de desaparèixer a l’hora de la regata per deixar pas a un garbí típic de la costa barcelonina. A les 10.30 h, com és tradició, la jornada va començar amb l’esmorzar davant la seu del club i, tot seguit, la reunió de patrons. Es va confirmar que la comunicació seria pel canal 8, amb sortida única i recorregut boia de desmarc – boia Besòs – Port Olímpic. Durant la reunió també es van comentar qüestions electorals, i en Pol, del Saxo, va presentar una candidatura de cara a les eleccions del proper febrer.

Amb els preparatius fets i els darrers Cacaolats a la mà, la flota va posar rumb a l’aigua. El mar es presentava completament pla amb un mestral suau que encara resistia tot i ser les 12 del migdia. El comitè va muntar el camp de regates amb la boia de desmarcatge cap a terra (rumb 300°), confiant que els 5-7 nusos de vent aguantessin suficient per donar la sortida abans que es moris el terral i evitar així que la flota hagués d’esperar, surant, l’arribada del garbí.

A les 12.30 en punt, el comitè va hissar la bandera de senyal d’atenció i, cinc minuts després, es va donar la sortida. La línia de sortida, un pel curta però ben equilibrada, va permetre una sortida neta i competitiva. El Saiola XIV (també conegut com a Blue Carbon) i l’Enigma van optar per sortir pels extrems oposats de la línia, demostrant que la sortida estava ben plantada, ja que aquests vaixells de màstils inacabables i electrònica on marquen la boia i el comitè, no acostumen a perdonar un costat afavorit.

El tram fins a la boia de desmarcatge va estar dominat per rolades i un vent inestable, amb una rolada generalitzada cap a sud que va afavorir als vaixells més espavilats (o més afortunats) que havien optat per fer un primer bord llarg amurats a estribord.

A mesura que els vaixells anaven passant la boia de desmarcatge, el vent anava morint, de sud a nord, premiant els que havien fet una bona sortida i primer tram, ja que aquests van tenir una miqueta més de vent durant una miqueta més d’estona. Això va fer que la flota s’estirés bastant.

El tram de la boia de desmarc a la del Besòs era territori de codi 0, ja que amb un vent tan fluix, a la mínima que el vaixell agafava una mica de velocitat, el vent aparent venia molt a proa i quedaven angles de través aparent o fins i tot més cenyits. Cada vaixell portava el que tenia: els gennakers van entrar prou bé en general, i els que tenien simètric feien allò de deixar la punta del tangó a dos dits de l’estai de proa.

El terral, amb la solana que feia i a sorpresa de ningú, va acabar morint del tot, i hi va haver uns 20 o 30 minuts d’encalmada on la majoria de la flota rarament superava els dos nusos de velocitat, i alguns pensaven més en retirar-se i anar a dinar que no pas en trimar les veles… De fet un vaixell es va retirar en aquest moment citant raons gastronòmiques.

Finalment, l’espera va valer la pena, i amb la majoria de la flota a prop de la boia Besòs, el garbí (tot i que en realitat era més aviat un migjorn) va acabar entrant, com tantes vegades fa: mai matiner, sempre a l’hora de l’aperitiu i, ara a l’hivern, gairebé quan el dinar ja és a taula.

Així doncs, per a l’últim tram (boia Besòs – Port Olímpic) va quedar un rumb de cenyida (no gaire rabiosa) directa a la meta, on tothom intentava aplanar les veles i equilibrar bé els pesos en el vaixell per tal de guanyar cada bocí de velocitat possible en aquesta última carrera de cavalls.

A ORC 0-2, el Saiola XIV (TP52) va arribar primer, però l’Enigma (Farr 52, RCVB) es va imposar en compensat per tres segons. L’Stam Dos (Centurion 40S, CMPO) va quedar tercer.

A ORC 3, l’Oblongo (MUMM 30, CMPO) es va tornar a imposar de manera indiscutible (ha guanyat totes les regates en què ha participat). Darrere seu, el Pekas (JOD35, CMPO) es va endur el segon lloc gràcies a una altra sortida impecable, que ja comencen a ser marca de la casa. A menys d’un minut va entrar el Suhail (Malbec 360, CMPO), que s’estrenava amb nota en la categoria A2.

A ORC 4, l’Adagi (Optima 101, RCMB) es va endur la victòria, seguit del Talullah (Hallberg Rassy 34E, CN-Tamariu) i el Saxo (X302, CMPO).

A ORC 5, el Rateta (Fortuna 9, CMPO) es va imposar amb claredat, mentre que l’emoció la van posar l’Agomar (Malbec 240, CMPO) i el Xino Xano (Gib Sea 302, RCMB), que van acabar separats per un sol segon en compensat.

A Sportboat, el Pim (J80, RCMB) es va estrenar a la lliga CMPO amb una victòria. Per darrere, el Supergroove (Dibley 8, CMPO) va quedar segon, mentre que el Negroni (First 8, CMPO) va haver de suar per aconseguir la tercera posició davant del Tostaki (First 8, CMPO) i el Confidence (J80, CMPO), que es van quedar fora del podi per 8 i 26 segons respectivament.

Amb aquesta prova, la Lliga CMPO arriba a la seva recta final, amb tot per decidir a la gran cita de clausura el diumenge 14 de desembre. Enhorabona a totes les tripulacions per la seva esportivitat i esperit de competició!

[Fotos]
[Resultats]
[Estela]