Els dies 16 i 17 de Maig de 2025 es va disputar la Regata de la Ruta de la Tramuntana, en la que 8 dels 29 vaixells inscrits eren membres de la flota del Port Olímpic. Com ja va sent habitual, la regata va consistir en dues proves: una primera de 54,4 milles, amb sortida a El Balís i arribada a l’Escala, i una segona de 12,5 milles amb recorregut l’Escala – Illes Medes – l’Escala.
Per a la primera prova, tots els models meteorològics coincidien a preveure un garbí entre 10 i 15 nusos des de la sortida fins a Palamós. A partir de Palamós, i fins al golf de Roses, les previsions eren divergents: alguns models anunciaven la desaparició total del vent amb la caiguda del dia, mentre que d’altres preveien que, un cop superat el cap de Begur, els participants es trobarien amb el final d’una tramuntanada, amb vent i onada del nord.
Amb aquest pronòstic i un sol que va escalfar tota la costa catalana durant el matí (el qual gairebé garantia el garbí), el comitè va preparar una línia generosament llarga i una boia de desmarcatge situada al 210°, a unes 0,4 milles.
La sortida va ser força disputada, però ràpidament es va veure que l’Enigma (DK Farr 52) juga en una altra lliga: Va sortir per boia, va virar ràpidament per amurar-se a babord i va passar per proa de tota la flota, passant la boia de desmarcatge amb un marge clar sobre la resta de la flota.
Un cop passada la boia, rumb a l’Escala, i amb un vent molt de popa la flota va procedir a hissar els espinàquers i a trabujar múltiples vegades, ja que l’estratègia més prometedora era seguir el camí més curt sense allunyar-se gaire de la costa.
Durant el vespre la flota es va anar estirant poc a poc: al capdavant hi havia l’Enigma (9,4T i 253 m² d’espinàquer asimètric) navegant per sobre dels 10 nusos. A prou distancia el perseguien l’Oreig (Archambault 35), el Rauxa (X-35) i el Nirvana III (Hanse 470E).
Darrere d’aquest grup de barcos més competitius, es va formar un segon grup format de forma gairebé exclusiva per vaixells del Port Olímpic: Stam dos (Centurion 40S), Pekas (JOD 35), Suhail (Malbec 360), Saxo (X-302), Rateta (Fortuna 9) i Barbiana (First 31.7), juntament amb el trimarà Omega (Corsair 28), que anava com a independent.
A les illes Formigues, coincidint amb la posta de sol, va arribar una encalmada des del sud que va dividir la flota. Davant, es van escapar del tall el grup de vaixells mencionats, que tot i patir entre 15 i 20 minuts d’encalmada, van rebre el final de la tramuntana i van poder reprendre el ritme. I fins i tot alguns van haver de rissar la major, ja que es van produir ratxes de més de 20 nusos.
Però el veritable drama es va viure més al sud, ja que la dotzena d’embarcacions que anaven una mica més endarrerits, incloent l’Alma (Dufour 38 Classic) i el Think Fast (First 36.7), es van trobar amb una desaparició gairebé total del vent, passant la nit navegant per sota dels tres nusos, amb llargues estones on la botavara colpejava d’un cantó a l’altre.
A les 23:13 l’Enigma creuava la línia de meta, demostrant una superioritat absoluta. Dues hores i mitja més tard entrava el Rauxa (01:44), seguit de l’Oreig (01:55) i el Nirvana (02:07).
Després de l’entrada dels barcos més competitius, i com sempre acostuma a passar en moltes regates (tot i que la raó del fet segueix sent un misteri per als que no es poden comprar veles negres), el vent davant de la línia de meta va anar afluixant, el qual va comportar un esglaonament de les arribades: en 5a posició en temps real va entrar el Suhail (03:09), seguit del Pekas (03:23), el Saxo (04:15), el Rateta (04:21), l’Stam Dos (04:27), l’Omega (04:48) i finalment el Barbiana (06:30), que probablement hauria de rebre el premi al vaixell amb més milles navegades, ja que primer va ser el vaixell en anar més mar endins, per passar el cap de Begur i -un cop dins del golf de Roses- gairebé va arribar a Empuriabrava per a evitar la possible encalmada.
Amb la sortida del sol va entrar una mica més de vent i a partir de les 8 del matí, amb l’espasa de Dàmocles del temps límit a les 10, la resta de la flota va anar arribant, inclòs l’Alma, que ho va fer a les 09:06. Malauradament el Think Fast (First 36.7) no va poder arribar a temps en aquesta primera prova.
Dissabte a les 12:30 es va fer la reunió de patrons, i a les 14:00 es donava la sortida de la segona prova l’Escala – Illes Medes – l’Escala, tant per a aquells que havien pogut descansar a port tota la nit, com per als que no havien tingut ni temps de dutxar-se.
Aquesta vegada la línia de sortida va ser més curta i sense boia de desmarcatge. El vent seguia la costa i el mar era molt pla, gràcies a l’abric que proporciona el golf de Roses. Alguns vaixells van apostar per posar un ris a la major, ja que a pocs minuts de la sortida el vent va pujar vora els 15 nusos i es van veure molts gràtils de majors que no treballaven gaire.
Pocs minuts després de la sortida, l’Enigma va haver de retirar-se al estripar la major, al topar amb la part superior de pal d’un altre vaixell. Això va deixar el Nirvana al capdavant, però de seguida l’Oreig, que a part de ser un vaixell ràpid amb una tripulació molt competitiva (estan inscrits a la Godó), son gat vell i de la zona, va virar per a anar-se molt a prop de la costa, en una aposta que els va donar el liderat de la prova, un altre cop seguit del Nirvana i el Rauxa.
Veient que tant l’Oreig com els J-80 locals apostaven per apropar-se molt a la costa, la majoria de la flota va optar per copiar l’estratègia, ja que tot i veure els penya-segats de tant a prop pot imposar, en aquesta zona les parets son molt verticals i és gairebé més fàcil xocar contra la paret que no trobar una roca submergida i és relativament segur apropar-s’hi.
Amb l’Enigma fora de joc, l’Oreig va mantenir el liderat i va passar primer la boia de les Medes, amb un minut d’avantatge sobre el Nirvana i dos sobre el Rauxa. Vuit minuts més tard arribava la resta de la flota, destacant l’Stam Dos (5è), el Pekas (6è) i el Suhail (7è).
Amb vent un altre cop d’empopada, van tornar a aparèixer els espinàquers i les trabujades. L’Oreig va acabar arribant primer, seguit del Nirvana i del Rauxa. En una meritòria 4a posició entrava el Pekas (3er en compensat), que va optar per un rumb més caigut que la majoria de la flota i va aconseguir superar l’Stam Dos i el Full Moon (Oceanis 38.1) de la Sandra Azón, medallista olímpica i campiona del món de vela lleugera. També cal destacar la gran empopada del Saxo (5é en compensat), que va avançar diversos vaixells gràcies a navegar molt proper a la costa.
Un cop combinats els resultats de les dues proves (la primera valia un 20% més), destaca la bona actuació de la flota del CMPO en la categoria de tripulació, amb el 3er lloc del Pekas, el 4rt del Saxo, el 5è del Suhail, el 6è de l’Stam Dos, el 7è del Barbiana, el 13è de l’Alma i el 18è del Think Fast, que va pagar car el DNF a la primera prova.
No menys impressionant va ser la 2a posició del Rateta en la categoria A2, només superat pel Rauxa.
I potser encara més espectacular va ser el domini de MásNavega, club de navegació del Port Olímpic, que va acaparar el podi de la categoria training (reservada per a vaixells escola), amb el 1r lloc del Pekas, el 2n del Suhail i el 3r del Barbiana.
L’Alma va acabar 6è en aquesta categoria i el Think Fast 8è.
[Resultats complets]
[Tracking estela – Prova 1]
[Tracking estela – Prova 2]
[Fotos]
Totes les fotos mostrades son de l’Oscar Torveo