Tot i que alguns deien que ens mullariem, el temps ens ha respectat i hem gaudit d’un cap de setmana molt bo.

Ens varem trobar el dissabte al matí al panyol per repartir la càrrega de begudes i menjar, i sortir navegant cap a Garraf. Com sempre, el vent el teniem de cara, tot i que fent un bordo a mar el següent va donar per encarar rumb al nostre destí.

Tot i que alguns deien que ens mullaríem, el temps ens ha respectat i hem gaudit d’un cap de setmana molt bo.

Ens varem trobar el dissabte al matí al panyol per repartir la càrrega de begudes i menjar, i sortir navegant cap a Garraf. Com sempre, el vent el teníem de cara, tot i que fent un bordo a mar el següent va donar per encarar rumb al nostre destí.

Quan ja havíem passat l’aeroport, el vent va anar caient i rolant a terra, i ens va obligar a arrencar motor per arribar. Tot i aixó la navegació va ser mol agradable, amb la mar planeta, un bon sol i el vent mentre va durar.

Ja en terra varem fer recompte i érem tots excepte el Bromera, que tenia previst sortir de Barcelona desprès de dinar. La nostra inquietud, creixent a mida que passava la tarda es si arribaria a temps, ja que ell portava la carn, el mes important de la festa, o gairebé. A les vuit el vàrem trucar, primer per radio i desprès per mòbil, i no contestava. Algú va dir que tenia AIS al seu vaixell i en Jaume Zaragoza, que porta al mòbil tecnologia punta el va buscar, però no va donar senyal de la seva posició. Finalment va arribar sa i estalvi al voltant d eles nou, just a punt per començar la festa.

Un grup de pares i fills d’una escola havien fet un sopar que va finalitzar just abans, i ens varen deixar unes magnífiques brases. Ens vàrem estalviar la feinada de fer foc i les discussions de si posar mes o menys carbó.

En pep Masana amb alguns ajudants van coure unes magnifiques costelles de corder i botifarres blanques i negres, mentre la resta tastàvem les cerveses i els aperitius tot organitzant les taules.

Com érem menys que altres anys, 21,5 (vint-i-un grans i un nen de dos anys), vàrem organitzar les taules en quadro, i tots en veiem les cares. Quan ja aviem menjat i begut una mica es van animar les converses, amb histories i anècdotes marines, i altres temes. Quan es van anar acabant les costelles i les botifarres, mentre ens menjaven les postres, va començar l’aventura de fer el cremat, ma a ma Pep Masana i Jordi Monsó, amb el control tècnic d’en Joaquim Masip, que anava tastant fins aconseguir el punt de cremat adient. Va sortir mol bo.

Al final del sopar es va encetar una discussió de si plouria al dia següent. No recordo com va quedar, però en Jaume Zaragoza i en Pep Masana es van jugar convidar a tota la taula a un bacallà contra uns gin-tònics. Crec que tots dos van perdre, ja que si va ploure, però a les set del matí quan tothom dormia, que no era cap de les prediccions, o sigui que la propera sortida haurem de reclamar el bacallà i els gin-tònics, que també van donar joc de conversa, ara que estan de moda.

El diumenge, alguns matiners van sortir ben viat per evitar possibles xàfecs, i la resta desprès d’esmorzar. Per variar, el vent tornava a venir de cara i mol fluixet. Tot i això al vaixell on anàvem nosaltres vam obrir les veles i tornarem xino-xano.

L’any que be us esperem a tots!!!