Una jornada de vent capritxós i estratègia nàutica

El ball de la sortida

Barcelona, 11 de gener de 2026 – Amb un sol hivernal que daurava les aigües a través d’alguna capa fina de núvols, la costa de Barcelona va acollir el passat diumenge 11 de gener la tradicional Regata de Reis 2026, la cita que inaugura el calendari i que cada any organitza amb mestria el Reial Club Marítim de Barcelona. Aquesta edició, que va reunir 40 embarcacions a la línia de sortida, no només va ser un espectacle nàutic intrigant, sinó també un autèntic camp de proves per a l’enginy i la perícia de les tripulacions.

La jornada es presentava aparentment tranquil·la, amb una onada petita i plana. No obstant això, aquesta aparença enganyosa amagava una complexitat afegida: dos onatges, petits, creuats i amb molt període, duien corrents de diferents direccions que feien de la navegació un trencaclosques constant. El vent, inicialment de terra i molt fluix, amb ratxes que rarament superaven els 5-7 nusos, va ser el gran protagonista, exigint una lectura tàctica mil·limètrica. Aquests “roles” constants obligaven els patrons a estar en alerta màxima, buscant cada bufada d’aire i anticipant els girs que el vent anava dibuixant sobre el camp de regates. A mesura que la jornada avançava, es va observar una tendència del vent a girar cap al sud en la part final del recorregut, un factor que va ser decisiu per als resultats. Com sol passar, de tornada al port, el vent, punyeter, es va estabilitzar.

Com és tradició pels navegants del CMPO, el dia va començar amb l’habitual i reconfortant esmorzar davant la seu social del club, seguit de la reunió de patrons en un ambient distès però concentrat. Un cop a l’aigua, donat un vent que amenaçava de ser esquiu i que exigia la màxima adaptació, el comitè de regates va decidir el recorregut: Numeral 2: Sortida davant del Port Olímpic, boia de desmarc cap a terra i boia Besòs, tot per estribord.

Veles blanques teixint els primers encreuaments

La flota va haver d’interpretar un camp de regates que es revelava d’una complexitat fascinant. La línia de sortida, generosa en llargària i ben orientada, va permetre una arrencada neta en la que les decisions tàctiques es van començar a prendre pes des del primer instant. Finalment, els que van optar per sortir pel comitè es van veure beneficiats en l’aparent loteria de les encalmades ja que al costat dret del camp de regates hi havia una mica més de pressió. El vent fluix i els corrents de fons van fer que el primer tram fos una cursa d’intel·ligència, en la que cada vaixell buscava el costat més afavorit, intentant aprofitar qualsevol “pressió”, qualsevol inèrcia o canvi de color a la boca del Besòs. Enlluernats per algun role més consistent, alguns vaixells van provar sort amb el gennaker, però van ser pocs els que el van aguantar més de 5 minuts. Com sempre, van haver-hi creuaments ajustats i duels directes per agafar l’interior a la boia de Besòs. En el camí, s’havien format dos grups grans la distància entre els quals es va eixamplar progressivament; semblava ben bé que Èol tingués preferits.

L’Adagi cap a la boia de desmarc. marcat de ben prop per proeres aerodinàmiques.

El tram de popa no va ser de popa, sinó de també de través, tendint ara a la cenyida per encarar la meta. Així doncs, l’ús dels codi 0, gennakers o spis va ser mínim i sovint fallit. Per mantenir la velocitat, les tripulacions es movien felinament, buscant sovint la contraescora. Aquells que van saber caçar ratxes i anticipar-se als roles, aquells que van “pessigar” el vent aparent, els que van trimar amb més finesa i van ajustar els angles amb més precisió van guanyar els darrers metres valuosos. La paciència, la constància i l’observació van ser virtuts clau, ja que la imprevisibilitat de les ràfegues obligava a les tripulacions a tocar i retocar backs, pajarins i carros. 

Classificació General i per categories de la Regata de Reis 2026 

Diverses embarcacions del CMPO van signar actuacions destacades, demostrant el bon nivell de la nostra flota. El Bo (Sun Rise 35), capitanejat pel Pere Quiles Mingot, es va classificar en una brillant 4a posició en la categoria ORC 2. En la disputada ORC 3, va guanyar el Talullah (Hallberg Rassy 34E) d’en Quim Esteba, felicitats, quanta classe! Per darrere seu -en un duel ja tradicional de velers del RCMB a la nostra lliga-, l’Adagi del Francesc Fayol va imposar el pedigrí alemany del Dehler Optima, aconseguint una excel·lent 3a posició, per davant del sempre consistent esCERT, un RO 330 patronat pel Manel Medina. Cal posar de relleu també la 5ª posició de la La Patera Rosa (First class 8), amb Marcelo Eduardo Antonini Dalto al capdavant.

La tripulació del el Talullah recollint el premi de 1rs calssificats

La jornada va culminar al RCNB amb l’entrega de premis i una cata de vins de la mà d’en David Seijas (ex-sumiller d’El Bulli) i el seu soci Guillem Sanz.

La tripulació de l’Adagi recollint un nou premi per les àmplies vitrines del Francesc Fayol

Aquí es pot veure com queda la Classificació XXX Lliga Social  CMPO després de la primera jornada. A l’horitzó ens espera la 5 Clubs, tant de bo les tripulacions del CMPO puguin mantenir el llistó, tot un repte.